Els boscos mediterranis es troben en una situació de vulnerabilitat creixent, fruit de diversos factors com l’abandonament de la seva gestió tradicional, l’impacte del canvi climàtic i la pressió humana. Aquests elements posen en risc tant la seva funcionalitat ecològica com el seu valor econòmic i social.
Davant d’aquest escenari, la gestió forestal adaptativa es presenta com una eina essencial per garantir la conservació i l’aprofitament sostenible dels boscos mediterranis. Aquesta estratègia, impulsada per projectes com el Bioforin, planteja un conjunt d’actuacions silvícoles amb l’objectiu d’adaptar els boscos al nou context climàtic i reforçar la seva capacitat de resposta davant les pertorbacions ambientals.
Impuls a la bioeconomia circular
Una de les característiques clau de la gestió forestal adaptativa és que es basa en tractaments silvícoles de baixa intensitat però més recurrents en el temps, en lloc d’actuacions més intenses i agressives espaiades. Aquest enfocament suposa una disminució del rendiment econòmic immediat dels treballs, que es compensa amb un increment del valor afegit de la matèria primera obtinguda.
El projecte Bioforin dona suport, per exemple, a la producció de biochar per a usos agrícoles, una via per aportar valor afegit als productes forestals. També fomenta els circuits curts, tant en l’obtenció i el tractament dels productes —mitjançant la creació de centres de biorecursos— com en la seva posterior comercialització en destinacions properes, tancant així el cercle de la bioeconomia circular.
Una estratègia col·laborativa i territorial
En el marc del projecte Bioforin, diversos agents —centres de recerca, propietaris forestals, empreses i entitats— conformen una taula de governança que treballa conjuntament per implementar models de gestió forestal adaptativa i desenvolupar una bioeconomia circular a diferents zones mediterrànies.
Aquesta col·laboració transversal permet aprofitar el coneixement tècnic, l’experiència i la innovació científica per posar en pràctica solucions eficients i sostenibles.
Adaptar per resistir i regenerar
L’objectiu principal de la gestió adaptativa és promoure la resistència, la resiliència i la multifuncionalitat dels ecosistemes forestals. Això implica fer compatibles la conservació de la biodiversitat i la productivitat del bosc, alhora que es garanteix la provisió de serveis ecosistèmics essencials com la regulació hídrica, la protecció del sòl, la captura de carboni o el manteniment del paisatge. També es pretén reduir riscos creixents, com els incendis forestals o les sequeres extremes.
Per assolir aquests objectius, la gestió adaptativa es fonamenta en una sèrie de principis clau que orienten les actuacions en un entorn marcat pel canvi constant.
Principis fonamentals de la gestió forestal adaptativa
- Diversitat ecològica: Fomentar una àmplia varietat d’espècies, estructures i edats per millorar la resiliència del bosc i afavorir-ne la capacitat de resposta davant de pertorbacions com plagues o sequeres.
- Gestió anticipadora: Basar les actuacions en la monitorització contínua i la modelització dels impactes, identificant les zones més vulnerables i actuant de manera preventiva.
- Flexibilitat: Evitar esquemes rígids de planificació. Cal una gestió adaptable, que pugui evolucionar segons les condicions ambientals i l’estat del bosc.
- Processos naturals: Emular i aprofitar els processos naturals de regeneració i substitució d’espècies, facilitant una adaptació autònoma i progressiva dels ecosistemes.
- Regeneració sexual: Afavorir la diversitat genètica mitjançant regeneració natural, creant les condicions necessàries perquè s’estableixin noves generacions d’arbres.
- Vitalitat i estabilitat: Promoure la salut dels arbres més ben adaptats mitjançant intervencions com la regulació de la competència, afavorint els individus més viables.
- Protecció del sòl: Mantenir una coberta vegetal contínua i aplicar tractaments de baixa intensitat per prevenir l’erosió i conservar les funcions ecològiques.
- Prevenció d’incendis: Reduir la càrrega de combustible, trencar la continuïtat vertical i horitzontal i fomentar paisatges en mosaic, amb zones obertes que ajudin a frenar la propagació del foc.
- Gestió local i integral: Adaptar les estratègies a les condicions específiques de cada territori, tenint en compte les característiques pròpies de cada població forestal i de l’ecosistema en el seu conjunt.
Cap a una nova cultura forestal
La gestió adaptativa no només és una resposta eficaç davant dels reptes ambientals actuals, sinó que representa també una nova visió de la gestió forestal. Una visió basada en el coneixement, la flexibilitat i el respecte pels processos naturals, que permetrà garantir la salut i la funcionalitat dels boscos mediterranis en el futur.
Apostar per aquesta via és apostar per la resiliència del territori, pel benestar de les comunitats que en depenen i per la conservació del patrimoni natural de les generacions futures.